Amb permís dels veïns

És cert que la situació econòmica actual és molt dolenta. És cert que cal fixar-nos com a prioritat sortir del forat i reconduir aquesta situació.

Hi ha qui diu que el que ara toca és refer el país; i té raó. Diu que cal fer passos per millorar la situació econòmica; i té raó. Ens diuen també que Catalunya està en millors condicions que Espanya per sortir d'aquesta situació de crisi; i estic segur que això també és cert.

Però, i sempre hi ha un però, ens segueixen dient que per tirar endavant hem de fer-ho amb permís dels veïns. Cal que permetem que el veí ens segueixi espoliant el10% dels nostres ingressos. Cal que permetem que sigui el veí qui administri els nostres diners. Cal que permetem que sigui el veí qui decideixi com i en què els hem d'invertir.

Ens diuen que ara toca decidir concert econòmic -n'hi ha que segueixen somiant-. Que avançarem cap el dret a decidir -un dret que ja tenim però no ens deixen exercir-. Ens diuen que ara no és hora de referèndums ni de llibertats.

Però no comprenen que Espanya és una càrrega massa feixuga, que una locomotora amb excés de pes avança molt més poc a poc. No comprenen que mentre siguem un vagó, per molt rica que sigui la nostra carrega seguim a mercè del maquinista.

Si volem avançar de pressa i sortir de la crisi de la forma més ràpida possible ens cal fer dues coses: primer deixar anar llast i desfer-nos de la càrrega que ens suposa l'espoli espanyol i segon agafar nosaltres les regnes i prendre nosaltres les millors decisions pel nostre país. Ep, i sense permís dels veïns.